Programa electoral comú europeu

[En PDF]

Preàmbul

La Unió Europea d’avui com a institució supranacional és un projecte dels seus estats membres més que no pas de la seva ciutadania. Creiem que Europa ha d’organitzar-se en l’interès comú de tota la ciutadania europea, així com els interessos dels estats membres. Per això, els pirates d’arreu de la Unió Europea adoptem aquest programa electoral i treballem conjuntament per fer realitat la nostra visió per a la Unió.

El dèficit democràtic dins de la Unió Europea ha existit des de la seva formació i no s’ha tractat prou en el procés d’integració.

Per nosaltres, els pirates, un objectiu important és construir una base democràtica sòlida per a la Unió. Per assolir aquest objectiu, és imprescindible assegurar que els processos polítics siguin més compatibles amb els ciutadans. Així, hem d’encoratjar el desenvolupament d’un espai europeu comú per a la cultura, la política i la societat, i protegir les cultures riques i diverses que existeixen a la Unió.

La UE ha de complir els seus propis principis en matèria de subsidiarietat. No s’han de prendre decisions en l’àmbit de la UE si es poden resoldre millor a escala nacional, regional o local. L’accés equitatiu i fàcil a la comunicació i una ciutadania informada són requisits bàsics en la presa de decisions democràtiques legítimes. Les decisions polítiques a escala europea han de ser precedides per un debat a escala europea i permetre la participació adequada de tots.

Creiem fermament que totes les persones tenen dret a un tracte just i igual. És essencial que la societat respecti els drets de les minories. Ens posicionarem contra discriminacions de qualsevol mena i ens oposarem als moviments que actuen contra els Drets Humans.

A més, Internet com a mitjà de comunicació ofereix enormes oportunitats per al desenvolupament polític, superant la comunicació unidireccional de dalt a baix. Per tant, defensarem la llibertat d’Internet amb una determinació ferotge a escala europea i mundial.

Agricultura, ramaderia i pesca

Una Europa sostenible

Com que som part de la natura, la nostra qualitat de vida depèn de recursos naturals tals com aigua neta, aire, sòl i aliments a les nostres llars. Volem aconseguir una producció alimentària sostenible i saludable per a tothom, pel dia d’avui i pel de demà. Sempre que aquesta aprengui eficaçment d’errors passats de la UE en polítiques agrícoles, defensem un paper fort de la comissió d’Agricultura i Desenvolupament Rural, ja que és el seu deure per tal de protegir aquells recursos naturals i canviar l’explotació de la natura per la prosperitat de la natura.

Política Agraria Común (PAC)

Volem una PAC que afavoreixi la diversitat natural i cultural. Estem convençuts que la varietat en la producció alimentària, adaptada per a l’àmbit local, en mans de múltiples actors independents i autogestionats garantirà la seguretat alimentària i la qualitat de vida al camp i també a les ciutats. La PAC ha de ser el marc dins el qual es demostrin la igualtat de drets, d’oportunitats i compromisos.

El paper de les subvencions en les polítiques agrícoles europees ha de canviar i centrar-se en una major diversitat i igualtat. S’han d’atorgar segons criteris de sostenibilitat.

Aspectes de l’ús del sòl

Creiem que la propietat del sòl ha d’estar més compromesa amb el benestar social i natural.

Preservar i desenvolupar l’agricultura a petita escala i de subsistència serà una contribució a una major resiliència.

El foment de l’agricultura i els horts urbans i suburbans, a més a més de millorar el subministrament d’aliments i reduir el transport de mercaderies, implica un intercanvi de coneixements entre la població i contribueix positivament en les relacions socials de la comunitat.

Ús de la diversitat biològica

El punt de partida és “no patentar éssers vius” ha de ser assolit de manera estricta.

La quota de pesca s’ha d’ajustar d’acord amb evidències científiques de sostenibilitat.

Cal reforçar el programa europeu de lluita contra la pesca il·legal.

Les exportacions d’excedents de productes alimentaris europeus a tercers països han de ser reexaminades si danyen els mercats locals de productes de proximitat.

En acords comercials amb tercers països, la UE ha d’evitar pràctiques comercials deslleials basades en el poder comercial.

Volem incentivar als agricultors que cultivin en camps més petits sense màquines pesades.

S’ha d’establir una bonificació del sòl basada en el nivell de la matèria orgànica i la capacitat de retenció de l’aigua.

Ús de tecnologia i solucions digitals

La UE ha d’establir un marc per a l’accés obert a les aplicacions digitals i a les interfícies obertes.

Les dades derivades dels fons públics han de ser i estar fàcilment disponibles per al públic (com ara, per exemple, dades climàtiques i meteorològiques, del sòl o de l’aigua, entre altres). La UE ha de vetllar perquè aquestes dades no passin a mans privades mitjançant l’aplicació de tecnologies privatives.

Apoderament ciutadà

Participació ciutadana i govern obert: una extensió de la democràcia per Europa

Defensem una assemblea de ciutadans elegida directament amb la tasca d’elaborar un nou tractat de la UE, que aclareixi i substitueixi els tractats actuals i abordi la necessitat de reformes democràtiques a la Unió, sempre que els seus ciutadans les acceptin mitjançant referèndum.

Els processos legislatius actuals a la UE estan sotmesos a l’àmbit executiu, la Comissió Europea, en lloc de ser-ho al legislatiu, el Parlament Europeu. Cerquem un ajustament de l’equilibri de poder en les institucions europees per afavorir el seu vessant legislatiu.

La democràcia directa a la Unió Europea, és a dir, els referèndums paneuropeus sobre revisions constitucionals i referèndums legislatius iniciats per ciutadans, han de formar part de la nova constitució. Els ciutadans han de tenir dret tant a derogar les lleis vigents com a proposar i iniciar-ne de noves.

Innovar en participació política

Volem que els ciutadans puguin tenir un impacte més gran i directe en el debat de polítiques i en el procés de presa de decisions, tant de manera individual com col·lectiva.

El Parlament Europeu hauria d’implementar una eina de participació digital. Els ciutadans han de poder debatre públicament propostes legislatives, proposar esmenes i donar suport (o votar en contra) a les esmenes proposades.

Volem reformar la Iniciativa Ciutadana Europea. Els requisits de dades s’han de reduir. La Comissió Europea hauria d’abordar fins i tot iniciatives sense èxit però interessants.

Els peticionaris amb un nombre significatiu de simpatitzants haurien de tenir dret a ser escoltats en persona. El Parlament Europeu ha d’obrir les portes als ciutadans amb freqüència per donar-los l’oportunitat de presentar directament les seves propostes i inquietuds en una sessió plenària conjunta amb diputats al Parlament Europeu i membres de la Comissió Europea. Aquestes sessions també haurien d’estar obertes als ciutadans que participin de forma remota mitjançant Internet o les xarxes socials.

Govern obert

La Unió Europea s’ha d’incorporar a l’Open Government Partnership, una iniciativa multilateral que té com a objectiu promoure el govern obert, apoderar als ciutadans, lluitar contra la corrupció i aprofitar les noves tecnologies per enfortir la governança.

Anticorrupció i contenció del lobbisme corporatiu

La influència del poder econòmic en la política és un dels principals riscos de corrupció a la UE i una amenaça per a la seva base democràtica. Les decisions polítiques no es duran a terme en el millor interès de tots els ciutadans quan es permet que els interessos corporatius dominin.

Divulgació i contenció de la influència externa en les decisions polítiques

Per protegir el procés democràtic i aconseguir que els fonaments en les preses de decisions siguin transparents, demanem que es divulgui la influència dels grups d’interès i dels grups de pressió en les decisions polítiques. Les activitats dels lobbys han de ser tan transparents com sigui possible. Per a aquesta finalitat pot ajudar l’obligatorietat d’un registre dels lobbys existents, connectat amb una agenda transparent a Internet. Tot ciutadà de la UE hauria de tenir l’oportunitat de saber amb qui es van reunir els representants elegits, quins van ser els propòsits de les reunions i què hi va passar. Tot aquest procés exigeix un sistema de control multinivell necessari per a una democràcia fiable. A més a més, cal publicar l’empremta legislativa: tots els implicats en l’elaboració de polítiques hauran de publicar les seves reunions amb els grups de pressió i els escrits que rebin. Tots els avantprojectes i les seves esmenes han de poder ser traçats fins al seu autor original.

Per acabar, cal introduir normes ètiques exigibles per llei i un mecanisme de supervisió per als grups de pressió per evitar que exerceixin una influència indeguda.

Prevenció de conflictes d’interessos

Els funcionaris públics (fins i tot els Consellers Especials de la Comissió) i els representants electes (inclosos els Relators) no s’han de veure influenciats indegudament pels interessos privats en l’exercici de les seves funcions públiques. Es poden produir conflictes d’interès amb activitats externes i llocs de treball anteriors, però també mitjançant casos de portes giratòries quan membres de la comissió o funcionaris que s’incorporen a nous llocs de treball en el sector privat.

S’han d’establir normes adequades per garantir que funcionaris i càrrecs electes rellevants no tinguin cap conflicte d’interessos, que s’estan registrant els seus interessos i que se sancioni la mala conducta. Cal que reformar els codis de conducta del Parlament Europeu i de la Comissió Europea. Cal impulsar unes normes d’ètica i transparència efectives per a “grups mixtos” i altres coalicions que involucrin diputats i lobbistes. Un organisme independent ha de supervisar-ne el compliment i imposar sancions quan sigui necessari. S’han d’adoptar normes exhaustives que limitin el fenomen de les portes giratòries.

Aturem l’amiguisme polític

Tots els llocs de treball en organismes públics i societats amb capital públic cal que es cobreixin mitjançant concurs públic.

Re-democratització del procés d’aportació d’informació

Els interessos comercials no poden monopolitzar el coneixement en què es basen les polítiques públiques. La Comissió haurà d’introduir mesures i salvaguardes efectives per evitar la captació per part de les grans corporacions dels grups d’experts, assessors, plataformes tecnològiques i organismes de la UE. Atesa la gran quantitat de reunions dels funcionaris de la UE que es dediquen a atendre grans empreses, aquestes s’han de reduir per tal destinar més temps a contactar i obtenir aportacions dels ciutadans, les Pimes i altres grups d’interès poc representats.

Finançament de campanyes polítiques

Tots els partits polítics europeus han de proporcionar accés públic als seus comptes bancaris per a fons de campanya i l’origen del seu finançament. L’Autoritat que supervisa els partits polítics europeus ha de tenir al seu abast eines efectives d’auditoria i de sanció.

Transparència i protecció del denunciant

La transparència dóna la possibilitat a qui no té poder de fiscalitzar al poderós. Creiem que la transparència és necessària per permetre als ciutadans prendre decisions democràtiques.

Protecció del denunciant

Defensem una legislació del denunciant general i completa que protegeixi a qualsevol persona que exposi problemes d’interès públic, incloent-hi l’abús de la llei, les activitats il·legals i les infraccions. Creiem fermament que els denunciants han de poder informar, d’igual manera, sigui internament a una autoritat competent o als mitjans de comunicació per tal de garantir la llibertat d’expressió així com el dret d’informació de la ciutadania.

Transparència del sector públic

El sector públic, incloses les entitats privades que realitzen treballs en representació d’un organisme públic, ha de ser transparent i publicar la informació que generi com dades obertes per defecte, sense aplicar restriccions a la seva reutilització. És necessària una millor transparència legislativa, especialment al Consell i als triàlegs. Les autoritats públiques han de tenir el deure de documentar la informació relativa als processos de presa de decisions. Les autoritats i representants públics han d’estar obligats a mantenir registres i publicar de manera proactiva la seva documentació, com ara les seves agendes, actes de reunions, documents de tercers com informes de lobbys i informació que justifiqui les decisions preses.

El principi de transparència s’ha d’aplicar a tots els organismes públics, inclòs el Tribunal de Justícia, les representacions permanents dels estats membres i les presidències nacionals rotatives del Consell. Considerem que és un dret fonamental dels ciutadans inspeccionar, sense necessitat de cap justificació específica, tots els contractes o beneficis financers relacionats amb el lliurament de projectes i serveis governamentals o del sector públic.

Educació, cultura, recerca i coneixement lliure

La millora de la disponibilitat pública d’informació, de coneixement i de cultura és un requisit previ per al desenvolupament social, tecnològic i econòmic de la nostra societat. No obstant això, aquest requisit previ s’ha vist obstaculitzat per monopolis artificials d’informació que suposadament estan dissenyats per motivar creadors i inventors a produir més obres, quan en realitat els únics beneficiaris dels monopolis són les grans corporacions, i el sistema en conjunt no compleix els objectius que reivindica. Aquest fracàs es manifesta de moltes formes, incloent-hi l’assetjament freqüent de persones individuals i PIMES per part d’entitats de gestió col·lectiva, amb la privatització de beneficis obtinguts d’obres finançades públicament, o amb la pèrdua d’obres òrfenes per a la societat. El nostre objectiu és crear un entorn en què l’anhel de creació vagi de la mà de la llibertat d’informació. I tot això requereix una profunda reforma dels drets d’autor i també canvis sistèmics en el sector públic.

Cultura

Promoció del bé comú i la cultura lliure

Treballarem per tal que s’adoptin disposicions en acords comercials que recolzin l’ús i el desenvolupament de formats oberts i programari lliure, i que alhora promoguin el reconeixement mutu de models de llicències com Creative Commons.

La creació de béns comuns, com ara programari lliure, béns culturals lliures, consorcis de patents oberts i material educatiu lliure i obert, ha de ser promoguda i protegida legalment. El patrimoni cultural existent ha de ser digitalitzat en la màxima mesura possible i posat a disposició del públic de forma gratuïta.

La cultura lliure és un recurs important per a l’educació i la creativitat de la societat. Ens esforcem per promoure l’activitat artística i la diversitat cultural per tal d’assegurar així un entorn educatiu i artístic ric per a les generacions actuals i futures.

Per afavorir la difusió de la cultura i el coneixement que són la base de tota creació cultural, volem limitar el període de monopoli comercial dels drets d’autor perquè duri entre cinc i vint anys. S’ha de permetre el lliure intercanvi d’arxius sense ànim de lucre.

Reforma dels drets d’autor

Volem una legislació de drets d’autor justa i equilibrada, basada en els interessos de la societat en conjunt. Treballem per l’abolició dels monopolis d’informació, que suposadament havien d’estar dissenyats per motivar els autors a produir més obres. En realitat, només hi ha un grapat de beneficiaris privilegiats, mentre que el mercat en general està fallant. Aquest fracàs del mercat es manifesta amb l’assetjament freqüent a persones individuals i PIMES per part de societats de recaptació i la pèrdua d’obres òrfenes i treballs sense ànim de lucre per a la societat. El nostre objectiu és crear un entorn en què l’anhel de creació s’acompanyi de la llibertat d’informació.

La millora de la disponibilitat pública d’informació, de coneixement i de cultura és un requisit previ per al desenvolupament social, tecnològic i econòmic de la nostra societat. Copiar, emmagatzemar, utilitzar i proporcionar accés a obres literàries i artístiques amb finalitats no comercials no sols s’ha de legalitzar sinó que també ha d’estar protegit per llei i promogut activament. A aquest efecte, les excepcions dels drets d’autor han d’esdevenir drets dels usuaris i cal abolir les proteccions legals dels bloqueigs digitals sobre béns culturals, com ara el DRM. Tothom ha de poder gaudir i compartir el nostre patrimoni cultural lliure de l’amenaça d’accions legals o de censura.

El monopoli comercial atribuït pels drets d’autor s’ha de reduir a un termini raonable. Les obres derivades sempre han d’estar permeses, amb excepcions que estiguin especialment concretades en la llei amb un marge mínim per a la lliure interpretació.

Internet com a canal de comunicació no ha de conèixer cap frontera. Considerem que les barreres artificials nacionals als béns culturals són un obstacle per al mercat interior europeu i entren en contradicció amb els valors europeus. Cal unificar les lleis europees sobre drets d’autor i fer que les excepcions al monopoli de drets d’autor siguin obligatòries a tota la UE. Els missatges que apareixen a les pantalles com ara “Aquest vídeo no està disponible al vostre país” haurien de ser cosa del passat.

Cal evitar la introducció de nous monopolis en els sectors de la informació i la cultura. Per llei, l’Estat només ha de permetre o mantenir drets exclusius de béns immaterials si aquests són d’interès públic. Tots els drets exclusius han de ser temporalment limitats, i ni el seu termini ni el seu àmbit d’aplicació haurien de poder ampliar-se de forma retrospectiva.

La vida social, cada cop més habitual en espais digitals, no ha d’estar restringida per drets exclusius sobre béns immaterials. La introducció de normes d’ús raonable ha de garantir que les interaccions socials romandran lliures de responsabilitat vers als drets d’autor. Cal protegir la llibertat d’informació salvaguardant el dret d’enllaçar: els hipervincles són pedra angular de la xarxa mundial i mai han de constituir una infracció dels drets d’autor. Les mescles, paròdies, cites i mostres hauran d’estar exemptes del dret exclusiu del monopoli comercial dels drets d’autor.

Les societats europees de gestió de drets han de garantir una transparència exhaustiva, uns drets de participació justos per als seus membres, i unes condicions contractuals justes per als artistes.

Coneixement lliure i educació

Una població educada i amb pensament crític és una condició necessària per mantenir el funcionament de la democràcia, el benestar, la cohesió social i l’èxit últim de la integració europea.

Lluitem per l’accés universal a una educació d’alta qualitat a tota la UE que permeti el desenvolupament personal de les persones, sense que el seu context social en sigui un obstacle.

El sistema educatiu ha de proporcionar als ciutadans totes les habilitats bàsiques per a una vida independent en la societat de la informació, incloent-hi l’alfabetització funcional, un mínim de coneixement jurídic, la privadesa a la xarxa, l’alfabetització financera bàsica i l’educació mediàtica. A través de l’educació millorarem les habilitats de les persones per resistir a la propaganda i a la manipulació psicològica.

Hauríem de difondre models educatius reeixits (com el de l’educació mediàtica a Finlàndia) des del nivell local a tots els països membres.

Considerem la mobilitat del professorat com una eina extremadament útil per difondre els coneixements educatius a Europa i lluitar així contra el subdesenvolupament dels sistemes educatius nacionals. Hauria de ser quelcom comú per als professors de tots els nivells educatius el fet d’haver experimentat el fet d’ensenyar a l’estranger almenys durant un semestre.

La lliure circulació de coneixements i informació és essencial i s’ha de promoure i garantir en l’educació. Les institucions educatives haurien d’utilitzar cada vegada més recursos d’aprenentatge disponibles sota llicències lliures sense cap restricció en la còpia. La disponibilitat de materials educatius per a tothom sota llicències lliures és essencial per a un accés lliure d’obstacles a l’educació, tant dins com fora de la UE. L’educació sense fronteres és una part important de qualsevol programa de benestar europeu que no deixarà enrere cap zona d’Europa.

Donem suport la digitalització i publicació de documents emmagatzemats a biblioteques i arxius públics a tota la UE.

Veiem la innovació com la clau per al desenvolupament de la nostra riquesa cultural i intel·lectual. Donem suport a l’educació de la ciutadania i dels estudiants sobre els seus drets a la informació i sobre els formats lliures i el programari lliure en tota mena d’instal·lacions educatives.

Ciència

Ens esforcem per la creació eficient i transparent de coneixement sense barreres artificials per a la seva difusió. Per tant, donem ple suport a la transició cap a la ciència oberta en totes les àrees de recerca.

Els resultats científics finançats pels contribuents s’han de publicar en revistes acadèmiques de lliure accés. L’estat actual en què les editorials comercials s’apropien del treball realitzat en institucions públiques ha de finalitzar i els resultats han de ser accessibles per a tothom.

L’enfocament excessiu en bibliometria ha donat lloc a una situació en què és difícil seguir el desenvolupament actual en el camp d’investigació propi, ja que cal filtrar la informació útil a partir d’una gran quantitat de publicacions, sovint farcides d’afirmacions grandiloqüents o fins i tot de resultats impossibles de reproduir. Per tant, el finançament públic no només s’ha de destinar a la producció de resultats científics originals, sinó que també cal que s’utilitzi per a la seva verificació i agrupament d’una manera fàcilment accessible (per exemple, amb el manteniment d’una wiki destinada a una branca científica determinada).

Finalment, cal que introduïm un finançament important per al desenvolupament de programari científic lliure (de codi obert).

Patents

Les patents en l’era de la informació

Actualment les patents funcionen principalment com un element dissuasiu de la innovació i no com un incentiu. El fet de patentar el coneixement en àmbits com la genètica i la biotecnologia, així com el programari, es converteix en una amenaça tangible per al futur de la nostra societat.

Els monopolis sobre plantes i llavors i les costoses disputes legals sobre patents sovint trivials ja ens demostren que són tant els innovadors com els consumidors els que han de pagar-ne el preu. La llei de patents ha de ser reformada o substituïda amb un enfocament que permeti mercats més lliures i més justos en lloc de continuar sufocant encara més la innovació.

Reequilibrar les patents amb el bé comú

Creiem que les patents no existeixen per permetre que les grans empreses frenin la competència amb una tendència creixent de patents trivials i extralimitades. Per tant, volem aturar l’abús continuat i sense sostre que se’n fa de les patents.

Les patents en la societat de la informació

L’èxit econòmic en la societat de la informació ja no depèn només de les innovacions tecnològiques, sinó també del desenvolupament del coneixement i l’intercanvi d’informació. L’esforç per regular aquests factors, actualment, a través del sistema de patents s’oposa diametralment a la nostra demanda de llibertat de coneixement i de cultura humana.

Les patents no s’haurien de concedir mai per “invents” que siguin trivials, insubstancials, programes informàtics, models de negoci o creacions de la natura. Aquests tipus de patents impedeixen el desenvolupament d’una societat de la informació i comporten la privatització dels béns comuns. Les petites i mitjanes empreses de tecnologies de la informació al llarg de tota Europa demostren que patentar el programari no és un requisit previ per a l’èxit econòmic. La innovació ha de ser recompensada de manera justa, però això no ha de requerir necessàriament l’atorgament de privilegis monopolístics que frenen la innovació i afecten negativament l’accés als béns essencials.

La UE, els seus estats membres i altres països industrialitzats no haurien de forçar als països menys desenvolupats a acceptar clàusules de patent que probablement són perjudicials per a les seves necessitats essencials, la seva salut, la seva educació o les seves oportunitats de desenvolupament.

Patents, medicaments i salut

Ens oposem als freqüents abusos de privilegis de les patents, com ara la introducció de falsos canvis a medicaments amb una protecció de patent a punt d’expirar. Cal evitar activament pràctiques poc competitives, com ara la de pagar als competidors per endarrerir la comercialització de genèrics.

Donem suport a l’establiment i finançament de mètodes alternatius per incentivar la innovació farmacèutica, per tal de reemplaçar progressivament les patents en aquest àmbit. El nostre objectiu és trencar el vincle directe entre la recompensa pels avenços i el preu del producte final per garantir que els medicaments siguin assequibles per a tots.

Les universitats i els instituts de recerca han de poder dur a terme investigacions científiques per a la salut i la medicina sense que estiguin aclaparades per les patents.

Reglament internacional dels monopolis intel·lectuals

Treballem per una revisió de l’Acord ADPIC (Acord sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç) a favor de restringir els drets exclusius sobre béns immaterials. El nostre objectiu seria que restriccions similars siguin aplicades a tots els acords comercials que puguin incloure normes similars o de molt més ampli abast sobre patents i drets d’autor.

Medi ambient, clima i energia

Medi ambient

Donem suport als objectius i principis declarats per la UE per salvaguardar la nostra aigua, aire, sòl, medi natural i primeres matèries per la nostra salut i benestar. També estem d’acord en fer-ho de forma sostenible tenint en compte els aspectes econòmics, socials i regionals i actuant de manera responsable amb les generacions futures i el benestar dels animals.

Apreciem els progressos realitzats gràcies a les lleis ambientals de la UE. Tanmateix, tot i que les mesures portades a terme voluntàriament per potencials contaminadors poden funcionar de vegades, no podem dependre d’elles. Les llacunes i punts dèbils legals s’utilitzen per servir a interessos econòmics dels quals, en última instància, la societat ha de pagar-ne les conseqüències en forma de danys ambientals i de salut. Per tant, perseguim una més eficaç implementació i execució dels principis de precaució, prevenció, el de “qui contamina paga”, així com d’abordar els problemes des de les seves arrels. Cal endurir les sancions en cas d’incompliment de les lleis. Els denunciants ambientals tenen un paper vital en benefici de la societat i necessiten rebre més suport i acords de compensació econòmica que es corresponguin de manera més realista amb els seus perjudicis professionals i personals.

Per augmentar la transparència i la fiabilitat, volem que l’enfocament científic sigui obligatori en qualsevol procés de presa de decisions sobre el medi ambient. Els ciutadans tenen dret a un accés fàcil, puntual i fiable a les dades ambientals i a les decisions que se’n derivin. Aquesta informació també hauria d’incloure mètodes de seguiment i recerques. Les dades han d’estar disponibles en qualsevol moment en llocs web governamentals. Les especificacions tècniques i assessorament científics que formin la base per a les decisions administratives i legals han d’obtenir-se d’experts independents. La participació en reunions rellevants ha de ser assequible. A més, cal mantenir una disponibilitat diversa de científics independents. Això només es pot aconseguir mitjançant el finançament adequat de la recerca acadèmica en qüestions ambientals importants i emergents en lloc de promoure la recerca amb lligams amb la indústria.

L’aplicació de les lleis ambientals ha de centrar-se a assolir els objectius establerts i no només generar documents i registres addicionals. Les regulacions han d’estar lliures de requerir registres en tots i cadascun dels països de la UE, un registre central hauria de ser suficient per no obstruir l’accés al mercat comú a les petites i mitjanes empreses (PIME). L’impacte ambiental de qualsevol burocràcia associada s’ha de tenir en compte a l’hora de decidir sobre la idoneïtat d’una estratègia.

Clima

Cal implementar l’Acord de París per limitar l’augment de temperatura a 1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials. S’han desenvolupat els conceptes i tecnologies necessaris per assolir l’objectiu de protecció climàtica. Exigim les condicions legals perquè aquestes tecnologies s’utilitzin. Les emissions de CO₂ procedents de mercaderies transfrontereres, com a resultat de la generació d’energia, per exemple, han de ser atribuïbles als països importadors. L’expansió de la producció d’electricitat amb energia renovable no ha d’estar restringida per llei als països de la Unió Europea. La construcció de noves fonts d’energia renovable ha d’estar sotmesa a la curosa consideració de l’impacte més ampli que pugui tenir sobre el medi ambient i hem de sospesar el seu benefici mediambiental net.

Energia

Volem establir una infraestructura energètica sostenible i fiable. És necessària la transició dels recursos fòssils a les renovables i les fonts d’energia neta. L’ús de fonts d’energia ha de ser sostenible i no ha d’estar en conflicte amb altres objectius ambientals. El nostre objectiu és una estructura transparent i descentralitzada de proveïdors d’energia que garanteixi opcions participatives per a tots els ciutadans i n’impedeixi els monopolis.

Finances

Impostos

La UE és l’àrea econòmica més rica del món. Tanmateix, els ingressos derivats de la càrrega impositiva no es comparteixen per igual.

Els plans d’evasió fiscal, principalment però no exclusivament aquells empleats per grans corporacions internacionals, són un dels problemes més urgents d’avui. Hi ha tres àrees principals en què centrem la nostra atenció: el col·lapse del contracte social, la “carrera cap a l’abisme” i l’economia digital.

El col·lapse del contracte social

És una pràctica comuna que les empreses estiguin encarregades pels seus accionistes de pagar el menor nombre d’impostos possible. No obstant això, són els estats nacionals qui utilitzen els impostos recaptats per proporcionar un entorn en el qual les empreses puguin prosperar. Es garanteix a les empreses la seguretat, l’estat de dret, l’exigibilitat de compliment de les obligacions, la protecció legal, la infraestructura, l’educació, etc. Per tant, és del seu interès donar suport a aquest entorn mitjançant el pagament dels seus impostos.

Hi ha moltes eines d’evasió d’impostos disponibles i ens esforçarem per limitar-les tant com sigui possible. Els números de l’FMI suggereixen que els plans d’evasió d’impostos ens costen gairebé 500 mil milions d’euros l’any, mentre que el 1990 era inferior als 100 mil milions d’euros anyals. Aquesta és una tendència alarmant. Per il·lustrar la magnitud del problema, 500 mil milions d’euros són gairebé la meitat del marc financer de la UE per a 2014-2020, aproximadament un 20% més que el volum de beneficència a tot el món, o el 3-5% de la recaptació mundial d’impostos.

Proposem lluitar contra això mitjançant les mesures BEPS (Base Erosion and Profit Shifting) de l’OCDE i la directiva contra l’evasió d’impostos de la UE per dissuadir el desplaçament de beneficis a un país amb règim fiscal baix o inexistent i la transferència virtual de béns i serveis inexistents.

Carrera cap a l’abisme

Molts estats solen proporcionar exempcions tributàries o altres incentius fiscals per atreure sucursals de grans corporacions internacionals. Sovint, això no produeix res de valor tangible i només serveix per reduir la càrrega fiscal de les empreses matrius. En molts casos, el tipus impositiu efectiu per a les empreses que aprofiten aquestes oportunitats és inferior a l’1% de la base imposable. El resultat de la competència interestatal per atreure empreses és una carrera cap a l’abisme en termes d’ingressos fiscals.

La Comissió Europea està lluitant contra les pràctiques de “carrera cap a l’abisme” promulgant normes per al mercat interior únic. Per exemple, en una investigació de conformitat amb l’article 107, el TFEU va dictaminar que el sistema fiscal irlandès suposa una ajuda estatal il·legal per a Apple i que la companyia havia de pagar 14.000 milions d’euros en deutes tributaris.

Per això proposem solucions com la CCCTB (Base imposable corporativa consolidada comuna) i un major control de la Comissió sobre els estats nacionals. La base impositiva corporativa consolidada comuna calcula la tributació d’una entitat multinacional a cada país de la UE a partir de les vendes, capital i mà d’obra a cada país respectiu. Això eliminarà les disparitats entre els sistemes nacionals, els règims preferents i les regulacions fiscals ocultes, que exploten els evasors d’impostos. Eliminarà la necessitat de preus de transferència i combatrà l’erosió dels beneficis, que és una ruta principal per al desplaçament de beneficis.

Economia digital

Internet és un mitjà global que transcendeix les fronteres geogràfiques. Atès que el marc jurídic existent és més o menys territorial, sovint falla en copsar les complexitats introduïdes per l’economia digital.

El nostre objectiu és aconseguir que les finances de l’economia digital estiguin sota control democràtic i alinear els seus objectius amb els de la societat.

Per tant, proposem la solució següent: canviar les normatives actuals de l’anomenat “establiment permanent” i taxar determinats serveis digitals al lloc on es van crear amb una taxa del 3% de la facturació. Aquest serà aplicable a les empreses que es considera que tenen presència digital subjecta a impostos, basant-se en els ingressos anuals o bé en el nombre de contractes entre proveïdors de serveis digitals i els seus clients en un any contributiu. En darrera instància, el nou sistema ha de garantir un lligam real entre el lloc on s’obtenen els beneficis digitals i on estan gravats.

Fons estructurals

Els Fons estructurals són una eina important per enfortir la cohesió europea i expressar solidaritat en una Europa encara dividida pels diferents rendiments de les economies nacionals i regionals. Donarem suport a qualsevol esforç per augmentar la seva flexibilitat per tal de poder respondre amb rapidesa davant els últims esdeveniments de l’economia o crisis de seguretat. També donarem suport a qualsevol esforç que es faci per reduir la càrrega burocràtica associada als procediments de sol·licituds de subvencions (per exemple, en funció de les diferències entre els sol·licitants d’acord amb els resultats reals de les seves sol·licituds anteriors).

Els Fons s’han de gestionar de manera transparent i eficient. La Comissió de la UE ha de mantenir un paper substancial de control en la gestió compartida dels Fons, però en el futur es podria considerar en el futur un paper més important del Parlament de la UE.

Considerem que és totalment legítim limitar el finançament dels projectes com a resposta a l’abús dels Fons i a l’ús fraudulent de les subvencions. Tanmateix ens oposem, com a pas en direcció contrària al sentit original dels fons estructurals, a qualsevol esforç per utilitzar la limitació d’accés als fons com a mitjà de pressió cap als països receptors amb vincle a problemes polítics no relacionats.

Drets humans en l’era digital

Dret a l’autodeterminació

Considerem que el dret dels pobles a l’autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans; en virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatus polític i procuren lliurement per llur desenvolupament econòmic, social i cultural.

Dret a la privadesa

El dret a la privadesa consisteix a protegir els desvalguts contra l’abús i el maltractament dels poderosos. Creiem que totes les persones han de tenir dret a la privacitat en les seves vides personals. La privacitat inclou els drets de discreció i el dret a ser anònims. L’anonimat no eximeix a cap persona de ser responsable per les seves accions.

Seguretat en llibertat

L’expansió dels nostres drets civils i la protecció de la nostra llibertat és una principal motivació nostra.

L’amenaça que suposen les mesures de vigilància il·legítimes i excessives que imposen els governs tant estrangers com nacionals, sigui en resposta al terrorisme o altres tipus de delictes, és greu. Cal actuar immediatament per redreçar la situació i restaurar la nostra privadesa.

Privadesa i vigilància massiva

Els europeus tenen una llarga i rica història de lluita pels seus drets fonamentals i les llibertats de la seva conciutadania.

Per preservar els nostres drets i llibertats, i per garantir l’efectivitat de l’aplicació de la llei, exigim que la recopilació i el seguiment de dades es limitin a persones sospitoses de cometre o preparar un delicte i que es requereixi aprovació i supervisió judicial.

L’adequada protecció contra la delinqüència és una important responsabilitat de l’Estat. Hem d’assegurar-nos que aquesta responsabilitat es compleixi mitjançant una política de seguretat intel·ligent, racional i basada en l’evidència.

Aspirem a abolir la pràctica rutinària, automatitzada i sense objectiu específic de recopilació, emmagatzematge i comparació de dades. Rebutgem la recollida exhaustiva i indiscriminada de dades de comunicacions (retenció de dades), dades d’itinerància (com el sistema RNP, Registre de Nom de Passatger) i dades biomètriques. Ens oposem a la creació de perfils automatitzats de persones per dividir-les en categories de risc (“perfilat”) a les fronteres (sistema d’entrada/sortida).

Els espais públics estan farcits de càmeres que controlen el moviment de persones i vehicles, rastregen cares i combinen aquesta informació sense considerar la potencial erosió de la privadesa. L’evidència demostra que la presència d’aquests sistemes té poc efecte sobre la taxa de delinqüència i que, en el millor dels casos, el crim només migra cap a altres espais. Per això, donem suport i prioritzem al desplaçament del personal policial dels deures de monitoratge a patrullar els carrers. Estem en contra que les persones estiguin obligades a identificar-se si no hi ha cap sospita de la comissió d’un delicte, especialment quan s’exerceix el dret de protesta o d’assemblea.

Ens oposem a l’intercanvi de dades personals amb països que no tenen una protecció eficaç dels drets fonamentals, excepte en situacions de palesa emergència.

Paralització dels nous plans de vigilància

Volem aturar l’erosió dels drets civils, que ha assolit proporcions dramàtiques en la història recent. Per garantir la nostra seguretat no necessitem noves lleis de vigilància, amb les lleis existents n’hi ha suficient.

De manera particular, rebutgem:

Avaluació sistemàtica de les autoritats de vigilància existents i moratòria

Donem suport a mesures que siguin ben treballades per mantenir la nostra seguretat, però volem eliminar les interferències que siguin perjudicials als nostres drets fonamentals. Per tant, exigim que l’Agència Europea de Drets Fonamentals examini sistemàticament totes les autoritats i els programes de vigilància actuals i futurs en relació a la seva efectivitat, cost, efectes secundaris adversos, alternatives i compatibilitat amb els nostres drets fonamentals.

Defensem una moratòria sobre qualsevol major interferència amb els drets humans per part d’agències de seguretat de la UE en nom de la seguretat interna fins que es completi la revisió sistemàtica de les autoritats per part de l’Agència Europea de Drets Fonamentals.

Recerca en seguretat

Donem suport al finançament de la recerca a la UE, però la intervenció habitual d’organismes governamentals en operacions de vigilància i filtrat com INDECT i CleanIT demostren una clara intenció d’utilitzar aquestes tecnologies de manera que es converteixin en eines finançades amb fons públics per desmantellar els drets civils. Per tant, defensem que la UE no ha de finançar tecnologies que limitin drets fonamentals.

Protegim la nostra privacitat en línia

La proposada normativa sobre Privacitat Electrònica actualitzarà les normes de privadesa de les comunicacions electròniques. Rebutgem els intents de permetre que els proveïdors retinguin dades de comunicacions de manera indiscriminada per “raons de seguretat”. La recollida o l’ús de dades personals per al comerç de dades, la publicitat, o la investigació del mercat o de l’opinió només s’ha de permetre amb el consentiment actiu i informat de la persona interessada.

És necessària una legislació addicional sobre privadesa a Internet per garantir que els serveis de la societat de la informació puguin ser utilitzats i pagats de forma anònima, i que no es registrin de manera indiscriminada les nostres activitats en línia. Volem reemplaçar l’economia de vigilància per una economia anònima de micropagaments.

S’ha de garantir el dret a utilitzar el xifratge. El suport per al xifrat d’extrem a extrem ha de ser obligatori per a fabricants d’equips de telecomunicacions. El xifrat en transport ha de ser obligatori per als operadors de telecomunicacions, especialment els operadors de línies internacionals. Les comunicacions nacionals i intercomunitàries ja no s’haurien de transmetre a través de tercers països, per tal d’evitar que les agències d’intel·ligència estrangeres les puguin interceptar.

Controls d’exportació de tecnologies de vigilància i de censura

Donem suport als controls d’exportació de tecnologia de vigilància i censura. No donem suport a la proliferació, mitjançant crèdit a l’exportació o altres garanties estatals, de tecnologies europees de vigilància i censura a països autoritaris que no respectin l’Estat de Dret. Lluitarem per defensar la privadesa de periodistes, activistes i ciutadans de tot el món, donant suport a legislació que impedeixi que règims opressors puguin adquirir aquesta tecnologia i aquests serveis de qualsevol entitat de la Unió Europea.

Programari lliure

Donem suport a la promoció de programari que qualsevol persona pugui utilitzar, analitzar, difondre i modificar. El programari lliure i gratuït de codi obert és essencial per al control dels usuaris dels seus sistemes i proporciona una important contribució a l’enfortiment de l’autonomia i privadesa de tots els usuaris.

Programari, formats i protocols lliures en l’administració pública

Les dades dels ciutadans s’han de processar, gestionar i assegurar amb les eines de Programari Lliure sempre que sigui possible. El programari privatiu només es pot utilitzar quan no sigui possible utilitzar programari lliure ni se’n pugui crear de nou per a un propòsit específic.

El programari lliure redueix els costos de l’Administració, promou el suport tècnic local i augmenta la capacitat d’identificar codi maliciós. Impulsarem la migració del sector públic cap al Programari Lliure perquè no hi hagi mai una dependència de proveïdors específics.

Els ciutadans i les empreses no han de ser obligades a utilitzar programari privatiu quan tracta amb l’administració pública. La comunicació en línia amb el govern ha de basar-se en protocols i formats independents dels proveïdors i lliures.

Dades obertes

Totes les dades creades per a ús públic, independentment del seu origen, han de ser de lliure accés per al públic en general, sempre que les dades personals no es revelin sense el consentiment de les persones interessades. Aquestes dades han d’estar disponibles de forma adequada, incloent-hi també alguna manera per al tractament de dades. L’accés a les dades públiques no pot estar limitat per tarifes, llicències, o excessius procediments de sol·licitud o mitjans tècnics.

Apostem per una Llei de Llibertat d’Informació en l’àmbit de tota la UE que aboleixi els aspectes negatius de l’actual reglament de la UE que actuen com a barreres d’accés a la informació, com ara la definició de “document” i el límit de temps d’apel·lació. Donarem suport a la creació de mecanismes per compartir les dades nacionals en tota la UE.

Política de xarxa

La revolució digital ha canviat les estructures socials i econòmiques a tot Europa; l’accés lliure i igualitari a Internet és ara un requisit bàsic per a la participació en la societat civil.

Els ciutadans han de tenir l’opció d’accedir a Internet de manera anònima.

Volem incloure el dret a la “participació digital” a la Carta Europea de Drets Fonamentals. Donarem suport a mesures que busquin garantir la capacitat de la societat civil representativa de participar en fòrums de múltiples grups d’interès. Ens oposarem als intents de les agències corporatives, governamentals o intergovernamentals per prendre el control de la governança d’Internet.

Protecció de la llibertat d’expressió en línia

La llibertat d’expressió és la pedra angular de qualsevol societat democràtica i no es pot de deixar en mans de corporacions privades o d’algorismes. La decisió d’eliminar contingut s’ha de reservar a un òrgan públic independent, com ara la justícia.

Els intermediaris a la xarxa no haurien de ser responsables de les accions dels seus usuaris. L’ús de filtres automàtics de càrrega de contingut per detectar i bloquejar “contingut terrorista” o les infraccions de drets d’autor en línia hauria de ser prohibit, ja que sovint condueixen a la supressió de contingut legal, inclosa documentació de violacions de drets humans en zones de conflicte, i infringeixen els drets dels usuaris per utilitzar les excepcions contemplades en la Llei de propietat intel·lectual com ara el dret a cita o a les paròdies.

Neutralitat de la xarxa

La neutralitat de la xarxa és fonamental per mantenir una Internet lliure per a tothom. No permetrem restriccions a la navegació a la xarxa, concretament restriccions basades en la naturalesa del contingut o del servei. A més a més, tampoc permetrem restriccions basades en la ubicació geogràfica de l’emissor i del destinatari. Les mesures de gestió de la navegació a la xarxa només es poden permetre en circumstàncies excepcionals, operades de forma clara i transparent i només per qüestions tècniques.

Actualització de la infraestructura de xarxa

Donem suport fermament al desenvolupament d’infraestructures de comunicació de avantguarda a tota Europa. El nostre objectiu és proporcionar accés a banda ampla per a tots a la UE. Segons les xarxes milloren i es modernitzen cal evitar l’existència de qualsevol monopoli sobre la infraestructura.

Alliberant la xarxa: el dret a la interoperabilitat

Les plataformes socials i de missatgeria comercials són ben conegudes per espiar als seus usuaris, per ajudar als anunciants a manipular-los i per censurar les comunicacions en línia. Quan se’n vagin d’aquestes plataformes, volem que els usuaris tinguin el dret de migrar els seus contactes a un servei alternatiu i mantenir-s’hi en contacte. Les plataformes socials i de missatgeria han de ser interoperables.

Seguretat en l’era digital

Amb la Internet de les coses, els ordinadors comencen a afectar el món d’una manera directa i física (per exemple, amb la tecnologia dels automòbils o la dels hospitals). Els dispositius informàtics que són insegurs i vulnerables a amenaces a la seva integritat i disponibilitat suposen una amenaça cada cop més gran a les nostres vides i les nostres pertinences. Ja no ens podem permetre el luxe de tenir freqüentment catàstrofes en la seguretat.

Volem que els usuaris tinguin control sobre la tecnologia que utilitzen quotidianament. Els usuaris han de tenir el dret de modificar i reparar els dispositius pel seu compte.

Volem obligar als fabricants comercials de dispositius informàtics a proporcionar actualitzacions periòdiques durant un període de temps raonable. Si no s’ofereixen actualitzacions o reparacions de vulnerabilitats en un període de temps raonable després del seu descobriment, els fabricants comercials se n’han de responsabilitzar. Quan un fabricant decideix abandonar un producte que encara s’utilitza de manera estesa, el codi font i les eines de desenvolupament s’han de fer públics per permetre que la comunitat el pugui mantenir.

Les autoritats públiques han d’estar obligades a revelar les vulnerabilitats que troben o adquireixen. No poden existir entrades ocultes (backdoors) en la tecnologia de xifrat perquè debilita i amenaça la integritat i la seguretat de tots els sistemes.

Donarem suport a la creació de legislació amb l’objectiu de fer segura la possibilitat de transferir dades personals d’un servei d’Internet a un altre i maximitzar la interoperabilitat entre els diferents proveïdors de serveis d’Internet.

Afers internacionals

Política d’afers exteriors

L’objectiu de les polítiques europees d’Afers Exteriors és construir relacions diplomàtiques duradores entre la Unió Europea i altres estats. Aquestes relacions bilaterals es poden basar en intercanvis culturals, econòmics o tecnològics.

La construcció de la diplomàcia europea ha de respectar la llibertat d’Internet, la protecció dels drets humans i el desenvolupament sostenible.

Cooperació pel desenvolupament i política d’ajuda humanitària

Ens comprometen a aplicar l’Agenda 2030 de les Nacions Unides i a avançar significativament en l’aplicació dels objectius de desenvolupament sostenible tant a l’interior com a l’exterior de la UE.

La cooperació pel desenvolupament ha de seguir exercint un paper fonamental en la política exterior comuna i de seguretat de la UE. Defensem l’enfortiment dels vincles amb els països del Sud Global i que s’utilitzin els instruments de cooperació pel desenvolupament en benefici d’aquests països. Considerem el 0,33% de l’ajut al desenvolupament als ingressos nacionals bruts per als “nous Estats membres de la UE” com una quantitat realista en correspondència amb la responsabilitat global que aquests països haurien de jugar, i encoratjarem a aquests països a augmentar el seu finançament fins que s’aconsegueixi aquest objectiu.

Desincentivarem fermament l’ús de l’ajuda al desenvolupament com a mitjà per prevenir objectius a curt termini com ara la limitació de la migració econòmica, ja que els programes i les associacions de cooperació pel desenvolupament es basen en la previsibilitat i l’efecte a llarg termini. En aquest sentit, donem suport a la revisió del Nou Consens de la UE sobre el Desenvolupament adoptat el 2017.

Estem compromesos amb la implementació de l’Agenda per a la Humanitat com a resultat de la Cimera Mundial Humanitària de 2016. Tot i que considerem que l’enfocament grupal a l’ajuda humanitària és un mitjà important per a la coordinació de tots els grups d’interès humanitari implicats, defensem un enfocament basat en pagaments en efectiu en la prestació d’ajuda humanitària a les persones en situació de necessitat.

Protecció internacional dels drets fonamentals

La Unió Europea ha de ser un actor polític que protegeixi els denunciants europeus i internacionals. Alhora, aquests han de poder beneficiar-se del dret d’asil polític a la UE.

La Unió Europea ha d’integrar la protecció dels drets humans sense fer cap diferència que es pugui atribuir a l’orientació sexual o al gènere.

Resolució de conflictes

Volem que es presti especial atenció a l’estabilització dels esclats de conflictes i dels Estats fràgils, ja que la seva inestabilitat és una font de problemes per a tota la comunitat internacional.

La resolució de conflictes s’ha de basar en el respecte pel dret internacional, el qual és la base per a una comunitat internacional pacífica.

Forces Armades

Donem suport als esforços conjunts per protegir les nacions de la Unió Europea. Qualsevol força armada europea (existent o de recent creació) ha de ser sotmesa a una supervisió i/o control per part del Parlament Europeu a través de la reserva parlamentària. Cal garantir que les Forces Armades no actuaran en contra de la voluntat del Parlament Europeu. Fins que no s’instauri el control i aprovació d’aquesta reserva parlamentària, rebutgem la unió de forces armades.

Ús d’armament

Lluitem per una regulació més estricta del comerç mundial d’armes i la prohibició d’exportacions d’armes a les zones de conflicte.

Busquem un món que sigui cada dia més pacífic, i donem suport a una regulació més estricta en el comerç d’armes. Per tant, lluitarem per un millor intercanvi d’informació sobre decisions i denegacions en les llicències d’exportació d’armes, per tal d’assegurar una política coherent d’exportació d’armes a la UE. La UE hauria d’augmentar encara més el suport a la implementació i la universalització del Tractat de Comerç d’Armes per reduir-ne la possibilitat d’exportació a zones de conflicte a través de països amb una regulació feble del comerç d’armes.

Marcatge a prova de manipulació d’armes militars

Exigim l’aplicació de l’eina de les Nacions Unides per al marcatge i el seguiment d’armament militars, sobretot pel que fa a armes lleugeres. Totes les armes lleugeres destinades a usos militars produïdes a la UE o fora de la UE sota la llicència d’un fabricant de la UE han d’estar marcades amb un mètode a prova de manipulacions per garantir que cada arma es pugui identificar de manera exclusiva.

El marcatge a prova de manipulacions ha de permetre realitzar un seguiment transparent sobre com les armes s’exporten il·legalment a regions en situació crítica. Amb la capacitat de realment fer un seguiment de les armes fins als països d’origen, s’identificaran els exportadors i els fabricants que participen en vendes il·legals en regions prohibides.

Defensa i tecnologia

Intel·ligència artificial

Donem suport a l’inici de negociacions en el marc del Conveni sobre Certes Armes Convencionals de les Nacions Unides sobre un instrument normatiu que prohibeixi els “Sistemes d’armes letals autònomes” o armes que poden seleccionar i atacar objectius sense supervisió humana.

Defensa cibernètica

La guerra informàtica, guerra digital o ciberguerra és una amenaça per a la pau i l’estabilitat internacionals, especialment per la manca de transparència i les dificultats d’atribució de responsabilitats.

D’acord amb els nostres principis de desenvolupament tècnic i de transparència del comportament de les autoritats, donem suport a la creació d’un tractat internacional sobre la ciberguerra. El tractat ha d’obligar els signants a declarar qualsevol ús d’armes cibernètiques. Sota el nom “armes cibernètiques” cap tot aquell programari i sistema informàtic que, a través de les xarxes TIC, controlen, manipulen, neguen, interrompen, degraden o destrueixen sistemes d’informació o xarxes específiques, tant dels governs estrangers com de les persones. A més, els signants s’han de comprometre a no soscavar activament la seguretat dels sistemes informàtics civils.

Migració

Les polítiques relacionades amb la migració i l’asil han de respectar la dignitat humana dels migrants i els sol·licitants d’asil.

Exigim una política europea d’immigració comuna que:

Asil

Exigim una política comuna europea d’asil que implementi els punts següents:

Política comercial internacional

Rebutgem els acords multilaterals internacionals que reforcen monopolis i patents disfuncionals en detriment dels drets civils i les llibertats humanes.

Exigim que tots els acords comercials respectin la protecció de dades personals de consumidors i empreses.

Principis per als acords comercials

Estipulem que en totes les negociacions de la Unió Europea sobre acords comercials s’han de complir les condicions següents:

Aquestes condicions s’amplien a continuació.

Participació del Parlament Europeu

Els acords comercials contenen decisions polítiques que són importants per a la societat i difícils de canviar després de la seva adopció. Per tant, el Parlament Europeu, l’únic òrgan de la UE que té un mandat democràtic directe, hauria de tenir una posició rellevant en la confecció de les polítiques comercials.

El Parlament Europeu ha de tenir accés a tot el material de negociació a través de la seva Comissió de Comerç Internacional (INTA), tenir el dret de ser un observador en les negociacions i el dret de formular observacions/ vinculants a la Comissió Europea.

Accés integral a la informació i audiències públiques

Estem en contra de les negociacions secretes. Els documents relacionats amb negociacions d’acords comercials han de ser posats a disposició del Parlament Europeu i del públic en general. Demanem que tots els resultats de les consultes siguin publicats de forma ràpida i completa.

Respecte a la llibertat d’Internet, els drets socials i civils i el desenvolupament sostenible

Considerem que el dret de les persones a la privadesa i l’autodeterminació és evident. Per tant, també han de ser respectats i promoguts en el marc dels acords comercials.

Atès que aquests principis s’apliquen a totes les persones, la UE ha d’assegurar-se que els acords comercials no permetran que els seus socis comercials els incompleixin.

Tots els futurs acords comercials europeus han de basar-se en el principi del desenvolupament sostenible. L’acord no es pot ratificar si té un impacte negatiu sobre el medi ambient.

La responsabilitat de les corporacions internacionals

La Unió Europea ha de fer possible no només que s’assumeixi la responsabilitat jurídica de les empreses en cas d’incompliment del dret mediambiental europeu per les seves accions en el territori de la Unió, sinó que també per les seves accions fora del territori de la UE si la seu de l’empresa matriu es troba en el territori de la Unió Europea.

Salut i afers socials

Totes les persones tenen dret al més alt nivell possible de qualitat de l’atenció sanitària, incloses l’atenció sanitària preventiva, curativa i pal·liativa. També s’hi ha de contemplar els determinants socials subjacents de la salut, com ara l’alimentació segura, l’aigua potable, el sanejament bàsic, un habitatge adequat, condicions de treball segures i saludables i un entorn saludable.

Disponibilitat d’accés a l’atenció sanitària i confort del pacient

Volem un accés igualitari a l’atenció de salut per a tothom, independentment dels recursos disponibles de l’Estat, i donem suport a les mesures següents:

Moviment lliure de treballadors

Els ciutadans amb nacionalitat de la UE que treballen en qualsevol altre país de la UE han de superar dotzenes d’obstacles administratius per treballar-hi i integrar-s’hi plenament, especialment amb els diferents sistemes de seguretat social, les diferents fórmules dels sous en aquests sistemes, el registre als sistemes d’atenció mèdica, etc.

Per tant, la UE hauria d’encoratjar als Estats membres a eliminar les barreres administratives a la lliure circulació de treballadors mitjançant l’harmonització dels sistemes de seguretat social i els sistemes públics d’assistència sanitària, especialment l’harmonització dels sous en aquests sistemes, tot compartint la informació entre els diferents estats membres i assegurant-ne els pagaments de les pensions estatals quan un ciutadà treballa en més d’un país de la UE.

Legislació sobre drogues

La majoria de convenis internacionals relacionats amb[en relació a] la preparació, manipulació i consum de substàncies psicoactives està obsoleta i no està basada en fets científics. Per exemple, l’evidència científica suggereix que la legalització del cànnabis resulta menys perjudicial per a les persones i la societat en general que la prohibició.

Per això, proposem que la UE:

Programa espacial

Espai com a factor vital

La comunicació i la navegació per satèl·lit, l’observació de la Terra per a la predicció meteorològica, el socors en cas de desastres i el seguiment de la contaminació i la recerca realitzada en òrbita són fets habituals en la nostra vida actual.

Europa té un paper vital, però relativament petit, en la tecnologia espacial. Cal estimular aquest sector i obrir-lo a noves iniciatives. Això generarà un impuls important en la tecnologia, així com una major col·laboració entre els Estats membres de la UE i les nacions associades.

Visió espacial de la UE per al futur

A causa de l’avenç tecnològic i la comercialització de la indústria espacial, fenòmens com la mineria fora de la Terra, la colonització d’altres planetes, el viatge interestel·lar i interplanetari o la defensa planetària ja no són assumptes per a tractar en un futur llunyà sinó que són temes actuals.

La UE ha d’articular una visió, una estratègia i uns objectius clars per protegir la cooperació internacional, la governança global multilateral i els principis bàsics de l’Estat de Dret, la justícia i la democràcia en el domini espacial. Això ha d’incloure el desenvolupament de l’Agència de la Unió Europea per al Programa Espacial, que sigui política i econòmicament responsable davant la ciutadania europea a través del Parlament Europeu, i que rebi l’adequada exigència vers la seguretat espacial en l’àmbit de tota la UE.

Política espacial industrial compacta

El monopoli de la tecnologia, la recerca i les capacitats s’ha desplaçat de l’Estat cap a entitats privades i comercials. Una estratègia compacta a escala de la UE per donar suport a la indústria espacial ha d’estar fonamentada en un entorn empresarial estimulant, un finançament abundant, el suport als esforços de recerca públics i privats, i una visió clara sobre els principals objectius de la UE. Per crear una veritable base espacial industrial europea, són necessaris fons addicionals com el Fons Europeu de Defensa per donar suport a la recerca de tecnologies innovadores des de la navegació interestel·lar amb vela solar fins a l’extracció de recursos o la capacitat de realitzar llançaments espacials europeus de manera autònoma, per tal que els beneficis espacials reverteixin a tota la humanitat.

Estratègies de la UE sobre recursos espacials i defensa planetària

La clara adhesió als principis internacionals del dret espacial i el suport global proporcionaran un marc regulador estable i estimulant per atraure i motivar empreses privades. L’adopció del principi de compartir beneficis del Tractat de l’Espai Exterior del 1967 per a la utilització dels recursos espacials per facilitar l’accés a l’espai i per a la contribució a tota la humanitat, inclosos els països en vies de desenvolupament, hauria de formar part de la política de desenvolupament.

Les diferents iniciatives fragmentades en diversos Estats per a l’observació d’Objectes Propers a la Terra seran aglutinades en una única agència de la UE amb un finançament adequat. L’observació i la prospecció dels Objectes Propers a la Terra serviran tant per a la defensa planetària com per a la utilització de recursos per desenvolupar competències conjuntes.

Cal donar suport a la investigació i al desenvolupament de tecnologies amb múltiples utilitats de gamma alta per a la mitigació de danys i l’aprofitament de recursos, com ara tècniques làser, per crear una economia espacial segura i funcional. Cal treballar per una utilització de recursos espacials in situ per fomentar una economia espacial funcional que es tradueixi en serveis espacials més accessibles.

Objectius a llarg termini

El programa espacial hauria de finançar també objectius que avui semblen estar fora del nostre abast.

Treballar amb objectius llunyans, com ara la construcció d’un làser per a la propulsió interestel·lar amb vela solar, un ascensor espacial o un ganxo espacial, estimularà el desenvolupament de tecnologies i materials radicalment nous. Per assegurar-ne l’ús civil per al benefici de la humanitat i una col·laboració científica i econòmica efectiva, aquestes grans i poderoses tecnologies espacials s’han de desenvolupar conjuntament amb altres socis internacionals.

Beneficis fruit del programa espacial

Considerem que els resultats de les investigacions que alimenten el programa espacial tenen el potencial de millorar la vida de tots els ciutadans de la UE. Assegurarem que els principis d’accés obert s’apliquen a aquests resultats, fent-los àmpliament disponibles. També donarem suport a l’aplicació de les tecnologies en la vida quotidiana. Per exemple, impulsarem l’augment de la cobertura d’Internet mitjançant l’ús de satèl·lits en regions remotes que són difícils de cobrir amb mitjans convencionals. L’objectiu d’aquesta iniciativa és difondre el dret humà bàsic d’Internet a tot Europa i també donar suport a la deslocalització de la força de treball digital de ciutats superpoblades. Per aconseguir-ho i assegurar el control democràtic dels beneficis espacials de la UE, el Consell d’Administració de la recentment prevista Agència de la Unió Europea per al Programa Espacial hauria d’incloure representants del Parlament Europeu amb dret a vot.

Transport

Les idees fonamentals que conformen el nostre concepte de transport es basen en els principis d’intermodalitat, de xarxes i de sostenibilitat. Quines mesures innovadores volem aconseguir en la política europea de transports? La nostra reflexió es basa en una visió complexa de les cadenes de subministrament, una planificació acurada i un finançament transparent durant tota la vida útil dels projectes. El coneixement de l’escenari sencer sempre és limitada en el temps; per això sempre cal agrair la confrontació d’aquesta visió amb la d’especialistes atents i crítics perquè això ajuda a evitar errors en el moment de la seva aparició quan és fàcil reconèixer-los i corregir-los.

Indolència energètica

Els combustibles alternatius no poden salvar el nostre planeta mentre continuem malbaratant energia. Donem suport als Principis de Mobilitat Compartida dins de la iniciativa de Ciutats Habitables — allí on es pot caminar, no s’ha de circular en cotxe; quan es pot circular en grup no s’hauria de circular de manera individual. La UE està perdent milers de milions d’euros diaris en temps productiu de treballadors que es traslladen diàriament quilòmetres fins a la seva feina, molts acabant atrapats en embussos de trànsit. Per això, fomentem el cotreball o el treball des de casa, allà on sigui aplicable, fins i tot en el cas de funcionaris.

El desviament de mercaderies per tot Europa per a l’optimització fiscal o la seva importació només per causa d’uns drets laborals locals plens de forats és hipòcrita. El nostre objectiu és crear una legislació que permeti als consumidors verificar els costos complets de les cadenes de subministrament de producció, per tal de transformar les preferències de la UE en conformitat amb els fets; per exemple, promoure el consum local d’aliments lliures de residus en lloc de les importacions de l’estranger.

Tenim una visió a llarg termini: bicicletes i transport públic per accedir als centres de transport; trens per a viatges interns a l’interior de la UE i avions destinats principalment a arribar a destinacions llunyanes a l’estranger. Compartir és estimar! La nostra prioritat és l’adequació de la situació: qualsevol solució ha de tenir un cost total (inclòs el manteniment a llarg termini) proporcional al benefici públic total. Donem suport a solucions innovadores com ara trens de camions autònoms, carreteres i estacionaments intel·ligents, tramvies de mercaderies o autobusos modulars, si s’hi escau.

Com més senzill, més intel·ligent

Les normes de transport europees estan farcides d’excepcions. Per aconseguir que aquestes normes s’alineïn entre si, cal implementar condicions salarials i de treball competitives per a tots els conductors professionals del continent, així com harmonitzar les restriccions en la conducció de camions i crear un mercat únic per a locomotores i tramvies. Donem suport a una legislació progressiva per a vehicles autònoms per resoldre problemes de responsabilitat i mantenir la UE al capdavant de l’escala d’innovació de l’automoció.

Els diferents mitjans de transport haurien de ser iguals des d’una perspectiva jurídica, haurien de disposar d’un sistema transparent de subvencions, i el seu cost hauria de reflectir totes les externalitzacions que s’hi apliquin.

El Gran Germà a la carretera

Aspirem a un sistema de satèl·lits de peatge senzill i controlat públicament per al transport comercial en autovies, que permeti l’ús d’aplicacions de codi obert, permetent el processament de dades anònimes i millorant així la gestió del trànsit municipal i interestatal.

Per això insistim en el fet que l’eCall (sistema de trucades d’emergència) i altres dispositius similars d’enregistrament de moviments han de ser opcionals i les seves dades han de ser estrictament anònimes, de manera que la participació en qualsevol activitat de monitoratge de transport continuï sent una eina transparent de lliure elecció amb beneficis públics, i no pas un mitjà obligatori de vigilància del govern de torn amb contractistes subcontractats i opacs mecanismes de control.

Les línies de transport no saben de fronteres

Donem suport a la integració dels corredors Paneuropeu i Trans-European Transport Networks en una xarxa eurasiàtica àmplia, promovent l’estàndard European Train Control System. La “ruta de la seda” és, als nostres ulls, tant una oportunitat com una amenaça, per connectar Àsia per ferrocarril, per alleujar d’una certa càrrega de mercaderia a les rutes marítimes, i reduir les emissions d’enviament, alhora que es manté una vigilància de la política expansionista xinesa i russa.

Viatges transfronterers locals

Els corrents de transport actuals, especialment en els nous països de la UE, encara copien principalment l’antiga jerarquia nacional. Utilitzant noves opcions de transport dinàmic (esquemes de bicicletes i cotxes compartits, transport públic sota demanda o aplicacions de petició de transport) ens esforçarem per permetre nous fluxos naturals de transport, els quals ignoraran el sorgiment de fronteres nacionals. Tots els ciutadans de la UE tenen dret a una veritable lliure circulació. Aquestes mesures permeten impulsar les regions perifèriques que sovint són les que tenen menys rendiment dins dels països.

Legalització de sistemes de petició de transport

Les grans àrees metropolitanes de la UE estan actualment en un limbe jurídic en relació amb les aplicacions de petició de transport, com Taxify o UBER, entorpint així l’avenç de la recerca i desenvolupament d’aquestes. Creiem que la legislació ha de reflectir el desenvolupament tecnològic actual i que ha d’existir un marc comú per a les aplicacions de petició de transport a escala de la UE, permetent que es reconeguin el GPS i tecnologies similars com a sistemes certificats per als càlculs de distància. La legalització de les aplicacions de petició de transport serà un gran benefici per a les zones rurals i per als ciutadans amb menys possibilitats econòmiques.

Legislació harmonitzada per a vehicles automatitzats

La UE hauria de treballar per aconseguir una legislació harmonitzada per als vehicles autònoms.